"Inclusió".

Inclusió
La “inclusió” és com un marc format per dues paraules o dues situacions semblants a fi de destacar o matisar un “significat transversal” de tot allò que hi queda inclòs. Els evangelistes l’usen sovint i de diferents maneres. A vegades aquestes inclusions es troben als inicis i a l'acabament d'un text o d’un evangeli, donant així una pauta de com cal interpretar tot el contingut que hi ha entremig. Per exemple, en l’evangeli de Mateu hi ha una clara inclusió entre les benaurances i el judici final  (5,1ss < > 25,31ss) expressada per la referència a la muntanya i a Jesús, Fill de l’home, assegut, com a mestre primer i com a jutge després. O en l’evangeli de Joan: hi ha una clara inclusió, a través de la figura de “la mare de Jesús”, entre el relat de les noces de canà i el relat de la crucifixió (Joan 2,1ss < >  19,26). També hi ha inclusions més breus; fins i tot poden trobar-se dintre un mateix relat. Per exemple: en les benaurances, en la primera i en l’octava s’hi repeteixen les paraules “d’ells és el Regne del Cel“ (Mateu 5,3 < > 5,10)

Les inclusions mostren tota la seva utilitat si tenim en compte que els evangelis són textos per a ser escoltats a partir d’un lector que els llegia per a tots els reunits.