dimarts, 17 de novembre del 2015

ÈXODE, com a categoria vital

ÈXODE.
En els relats bíblics, la paraula “èxode” expressa una categoria fonamental. La vida humana té forma d’èxode: sortim d’una situació imperfecta per anar (assolir) la Plenitud.



Israel, com a Poble Elegit, està constituït per l’experiència de l’èxode. Per a ells, l’èxode significa passar del País on eren esclaus a la Terra de Llibertat, la Terra Promesa.

Però la Bíblia ens presenta l’experiència del “poble elegit” com una paràbola de l’experiència de tota la Humanitat.

El salt des d’un poble particular (Israel) a la Humanitat entera es visualitza, en els Escrits del Nou Testament, en Jesús de Natzaret, que és a la vegada “fill de David” (per tant: israelita) i “fill de l’Home”.



En el Jesús israelita (fill de tota la història anterior >Genealogia de Mateu 1,1) l’èxode d’Israel arriba a la seva culminació i plenitud (“Es van complir els dies i va néixer el seu Primogènit”. Lluc 2,6). En Jesús, el poble elegit, acompleix la seva missió de ser “paràbola de la Humanitat”. Ell és a la vegada la culminació d’Israel i el primogènit  de la Nova Humanitat.



Per això els Evangelis, de diferents maneres, ens descriuen la vida de Jesús també en forma d’èxode: De Betlem a Natzaret, passant per Egipte; de Galilea a Jerusalem; del vell temple de Jerusalem al Nou Temple “a la dreta del Pare”; del Desert a la Comunitat; de la Religió infantilitzant a la Maduresa; de l’esclavitud (sota la Llei) a la Llibertat de Fill de Déu.



En l’èxode de Jesús comença el tram final de l’èxode de la Humanitat. El destí d’aquest èxode ja no és el desert sinó la comunitat de germans, participants de la Vida mateixa de Déu.



Els Evangelis no van ser escrits per presentar-nos dades biogràfiques sobre Jesús sinó per visualitzar en Ell l’èxode reeixit de la Humanitat. En aquest sentit es podria dir que els Evangelis ens presenten Jesús també com una “paràbola de la humanitat”.



Aquest èxode reeixit de la Humanitat pot expressar-se de diferents maneres segons les diferents Cultures i Llenguatges. En els nostres esquemes occidentals poden tenir sentit expressions com:  passar de la vida a la VIDA; de la mort a la Vida; d’aquest món al Pare; de la Llei infantilitzant a la Llibertat madura; de ser esclaus del Príncep d’aquest món a ser fills de Déu en Llibertat;...


L’èxode de la humanitat, igual que el de Jesús, no consisteix en sortir d’un país per anar a un altre sinó en sortir d’un mateix (egoisme), trobar-se amb els altres (comunió) i finalment trobar-se amb l’Altre (vida eterna), font i destí de la nostra vida.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada