Marc. Evangeli de

 

L’EVANGELI DE MARC.

L’Evangeli de Marc és el més curt i, segurament, el més antic. En certa manera, amb ell s’inaugura el gènere literari “Evangeli”, que va tenir molts imitadors. D’entre els diferents “evangelis”, progressivament la Comunitat Cristiana en va anar seleccionant quatre que van passar a ser canònics (normatius); la resta van passar a ser apòcrifs (no normatius). Aquests solen ser posteriors als canònics i, en general, no aporten res d’essencial al missatge dels quatre evangelis sinòptics. Alguns, com els anomenats evangelis gnòstics, poden presentar una imatge de Jesús que podria considerar-se no correcta del tot.

 

Els evangelis no són biografies de Jesús. Els “fets” i “paraules” que s’hi narren han estat remodelats perquè serveixin per comunicar i celebrar la bona notícia que Jesús enuncia i encarna. La bona notícia (“eu angelion”) dels Evangelis es pot resumir així: Els humans som estimats de Déu, que ens convida a participar de la seva mateixa Vida i Felicitat. D’aquesta Vida i Felicitat, Jesús n’és el “primogènit”; o “l’home mostra”.

 

L’Evangeli de Marc possiblement va ser confeccionat per ser llegit tot seguit, en alguna celebració important de la comunitat cristiana. Pot ser considerat com un guió de celebració, recollint, combinant i estructurant relats orals o escrits que ja deurien circular prèviament entre algunes comunitats cristianes. Tot plegat és reordenat i posat al servei d’un missatge, que dóna al conjunt una gran força i cohesió. Com a guió de celebració, segurament podria ser, en part, escenificat.

 

Paraules (Les)

Paraules (Les )

Convé adonar-se de la gran importància de les Paraules. No solament ens comuniquem amb paraules sinó que també pensem amb paraules. Quan els nens pregunten què és això, esperen escoltar aquella paraula que indica la cosa. Quan un malalt va al metge, vol sentir aquella paraula (que potser ni tan sols entén) que li defineixi el seu mal. Si el seu mal té nom (paraula), vol dir que, d'alguna manera, està controlat.
El món que ens envolta l'entenem amb paraules. Com diu la mestra Súllivan a la seva alumna Hellen, invident i sorda, i que es relacionen exclusivament a través del tacte: "Amb una sola paraula puc posar-te el món a les mans" (Film: El Miracle d'Annie Sullivan).

Durant molt de temps els jerarques de totes classes han procurat tenir el control de les paraules. Qui domina les paraules domina les ments; i qui domina les ments domina el món.

L’ús dominador de les paraules s'ha donat en tots els camps, però ha estat especialment greu i pervers en l'àmbit de les Religions; i en particular en l'Església Catòlica. Els jerarques de l'Església, en contradicció directa amb l'Evangeli, han pretès sovint tenir el monopoli de les paraules en el camp religiós, que, en les societats religioses, era el que estava més directament connectat amb tota la VIDA individual i social.

Les conseqüències han estat fatals: uns fidels amb una fe dogmatitzada i alienadora, que és exactament el contrari del que hauria de ser.

"Atreveix-te a pensar", proclama un llibre conegut. Cal saber i voler pensar amb paraules no imposades.
Avui hem entrat en una gran crisi dels llenguatges imposats. Potser estem en una situació millor per entendre la gran revolució de Jesús de Natzaret: "Però vosaltres no us feu dir "mestre", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans"  (Mateu 23,8).