L’EVANGELI DE MARC.
L’Evangeli de Marc és el més curt i, segurament, el més antic. En certa manera, amb ell s’inaugura el gènere literari “Evangeli”, que va tenir molts imitadors. D’entre els diferents “evangelis”, progressivament la Comunitat Cristiana en va anar seleccionant quatre que van passar a ser canònics (normatius); la resta van passar a ser apòcrifs (no normatius). Aquests solen ser posteriors als canònics i, en general, no aporten res d’essencial al missatge dels quatre evangelis sinòptics. Alguns, com els anomenats evangelis gnòstics, poden presentar una imatge de Jesús que podria considerar-se no correcta del tot.
Els evangelis no són biografies de Jesús. Els “fets” i “paraules” que s’hi narren han estat remodelats perquè serveixin per comunicar i celebrar la bona notícia que Jesús enuncia i encarna. La bona notícia (“eu angelion”) dels Evangelis es pot resumir així: Els humans som estimats de Déu, que ens convida a participar de la seva mateixa Vida i Felicitat. D’aquesta Vida i Felicitat, Jesús n’és el “primogènit”; o “l’home mostra”.
L’Evangeli de Marc possiblement va ser confeccionat per ser llegit tot seguit, en alguna celebració important de la comunitat cristiana. Pot ser considerat com un guió de celebració, recollint, combinant i estructurant relats orals o escrits que ja deurien circular prèviament entre algunes comunitats cristianes. Tot plegat és reordenat i posat al servei d’un missatge, que dóna al conjunt una gran força i cohesió. Com a guió de celebració, segurament podria ser, en part, escenificat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada