Religions i religió.

Religions i religió.

Cal distingir entre Religió i Religions.

Les Religions són formes culturals que ha anat generant cada comunitat i que ofereixen “llenguatge” (dogmes, ritus, festes, símbols,...) per expressar allò més profund del ser humà. Però en el més profund del ser humà hi ha coses bones, coses no tan bones i coses dolentes. Tot això troba ressò en la realitat de les Religions. Per això és possible que, davant les coses dolentes que també han incorporat les religions, hi hagi qui sentin la necessitat de “no tenir cap religió” o, fins i tot, de lluitar-hi en contra.

Però en el substrat més profund de tot home, a mesura que va prenent consciència de si mateix, hi ha l’opció que marcarà el sentit de la seva vida: afirmar-se a si mateix com a absolut o reconèixer, acceptar i agrair el do de l’existència i de la vida. D’aquest sentiment-opció també se’n sol dir religió, perquè ens relliga amb la font d’allò que som.

I aquí és allà on ens juguem l'estar dintre o quedar fora.

Avui vivim en una profunda crisi de les Religions. Ja està bé. Convenia. Durant molt temps, com una preciosa perla que ha anar rodolant avall d’una muntanya nevada, a la religió se li han anat enganxant multitud de coses estranyes que amaguen la perla. Al final, la bola de neu s’ha esberlat. És el crac! de les Religions. De sobte, ens hem quedat sense llenguatge significatiu. Més encara: en una situació com l’actual, tot llenguatge religiós pot ser entès per molts com a sectari.

És urgent generar un nou llenguatge. El necessitem per entendre i expressar el nostre sentiment religiós; el necessita la nostra societat per no quedar ofegada en el seu propi món tancat.