Any litúrgic

1. L’any litúrgic té un eix transversal que són els diumenges. Cada diumenge és com un ressò del diumenge de resurrecció. La trobada del diumenge recorda i actualitza allò que és l’essència mateixa de la fe cristiana, i que l’Església celebra solemnement en la Setmana Santa: la vida arriba a la seva plenitud, donant-se.
La Comunitat, reunint-se, experimenta i fa visible que la vida-donada no és vida-perdura sinó vida-en-plenitud (resurrecció). Els diumenges i festes són com diferents “diapositives” d’aquesta realitat central vista des d’angles diversos.

2. Hi ha diferents maneres de “passar les diapositives”, i això ha donat lloc a diferents litúrgies o ritus: el ritu Bizantí, el Copte, el Llatí o Romà, l’Ambrosià, el Mossàrab, ... És del tot normal que sigui així ja que, quan es va anar constituint l’Església dintre i al voltant del vast Imperi Romà, també hi havia diferents Cultures amb calendaris propis.

Segurament seria bo recuperar la varietat. Potser en altre temps la uniformitat podia ser entesa com a signe d’unitat; però, en la societat actual, la uniformitat només significa domini i imposició. Cal retrobar la unitat pel camí de la comunió en la diversitat. La gran i creixent diversitat de les Comunitats Cristianes ha de poder expressar-se en un clima de creativa llibertat.

3. Centrant-nos en la nostra litúrgia de Ritu Romà, l’any litúrgic va des del primer diumenge d’advent fins a la festa de la plenitud humana o de jesucrist, rei de l’univers.

Hi podem distingir com tres parts:

Una 1ª part ve constituïda pel cicle de nadal, que comprèn els diumenges i festes relatius al Nadal, juntament amb la seva preparació que és l’Advent. Comença al 1er. diumenge d’Advent (quatre diumenges abans del 25 de desembre) i acaba en la festa del Baptisme de Jesús, el diumenge de després de Reis.

Una 2ª part, la central i més important, és el cicle de pasqua, que comprèn els diumenges i festes relatius a la Pasqua i Pentecosta, juntament amb la seva preparació que és la Quaresma. Comença al Dimecres de Cendra i va fins a la Pentecosta, inclosa.

La 3ª part és el “temps de durant l’any”, i agafa aquells diumenges i festes que no pertanyen ni al cicle de nadal ni al cicle de pasqua. Va des de la festa del Baptisme de Jesús (que fa d’enllaç, ja que pertany encara al cicle de Nadal però ja es compta com a primer diumenge de durant l’any) fins a la festa de Crist Rei. Però aquesta sèrie de diumenges de durant l’any s’interromp per intercalar-hi el cicle pasqual.

4. Com he dit, el centre de tot l’any litúrgic és el tridu pasqual (Dijous, Divendres i Dissabte sants) amb el Diumenge de resurrecció.

La Pasqua és una festa mòbil que depèn de la posició de la Lluna.

En el Ritu Llatí, la Pasqua es celebra el primer diumenge després de la primera Lluna Plena de Primavera (en l’Hemisferi Nord!). Això li dóna un marge de variació de més d’un mes (del 21 de març al 24 d’abril). A partir de la Pasqua, comptant enrere, es determina en quin dia cal posar el Dimecres de Cendra, que és el començament de la quaresma.

LECTURES.

5. Pel que fa a les lectures, els anys litúrgics s’agrupen en cicles de tres, i corresponen a cada un dels tres evangelis sinòptics. L’any a  es llegeix sobretot l’Evangeli de Mateu; l’any b, l’Evangeli de Marc; i l’any c, sobretot l’Evangeli de Lluc.

L’Evangeli de Joan no té un any propi ja que segueix una “cronologia” molt diferent de la dels Sinòptics, i seria difícil acomodar-lo al ritme d’un any normal. L’Evangeli de Joan es llegeix ocasionalment, sobretot durant el temps pasqual i durant l’any b, en què es llegeix l’Evangeli de Marc, que és el més curt.

6. Durant els cicles de Nadal i de Pasqua, les dues lectures que acompanyen l’evangeli estan triades en relació al fragment llegit de l'evangeli corresponent. En canvi, durant els diumenges de durant l’any, la 2ª Lectura va per lliure en relació a l’evangeli llegit, i  s’acosta a una “lectura contínua” d’algun dels escrits del Nou Testament.

També la lectura de l’evangeli dels diumenges de durant l’any, s’acosta a una “lectura contínua” en el sentit que es va llegint d’una manera seguida l’evangelista que toca, encara que saltant-ne els fragments escollits per al cicle de Nadal o de Pasqua. En els múltiples relats paral·lels dels tres Evangelis, normalment només se'n llegeix un, el que sembla més "explícit", i en l'any que correspon a l'evangeli escollit.  

7. Actualment cada dia són més les Comunitats, normalment petites, que van establint el seu propi ritme de lectures, i el seu propi calendari, més d’acord amb les seves possibilitats o peculiaritats. Potser sigui un bon camí per donar sortida a una situació en què la litúrgia oficial, entre nosaltres, sembla abocada a un esgotament irreversible.