Paraules de Jesús

“Paraules” de Jesús. 

A l’hora d’intentar entendre les “paraules de Jesús”, cal tenir molt present que la vida de Jesús presenta dues situacions ben diferents.

Una primera etapa ve constituïda per la vida de Jesús pels camins de Palestina. És una vida viscuda d’una manera individual i corporal com la nostra, en espais i temps concrets, i amb unes relacions humanes determinades. Coneixem molt poca cosa d’aquesta etapa de la seva vida perquè no és l'objectiu directe dels Evangelis. Fins i tot quan, per exigències del Guió, podria semblar que ofereixen "dades biològiques" (com per exemple el naixement a Betlem. Mateu 2,1 i Lluc 2,4ss), en realitat les situen en un context que fa pràcticament impossible l'exactitud d'aquelles dades.

La segona etapa comença amb la seva mort a la creu. La vida de Jesús passa de ser vida tinguda a ser  vida donada. Com a vida donada, es fa present, experimentable i visible en les comunitats cristianes. Elles neixen del fet d'haver acollit la seva “donació”).

En les dues etapes es tracta sempre del mateix Jesús i de la mateixa vida. Per això les comunitats cristianes no tindran cap inconvenient en atribuir al Jesús-palestí paraules, fets i sentiments que corresponent més directament a la fe de la comunitat, esdevinguda "cos de Crist".

Així naixeran una classe d’escrits, únics en el seu gènere: Els Evangelis.
Els Evangelis presenten paraules i obres del Jesús real, el de les dues etapes, però les "encarnen" en el Jesús-palestí que els serveix de suport del llenguatge. Per això les paraules dels Evangelis corresponen sobretot a la fe i a l’experiència de la comunitat.

¿Per què aquest transvasament de paraules o d’accions? Senzillament: perquè el Jesús-palestí és l’Inici i el Cap de la comunitat cristiana, i la comunitat cristiana s’entén a si mateixa com el "cos visible" del Ressuscitat. Un cos que encara es va construint. El Jesús-palestí, per a la comunitat, no és un simple record. És el Cap d'un "COS" en construcció (Colossencs 1,18).

 
És cert que la nostra curiositat voldria saber què va dir i què no va dir realment el Jesús-palestí de la primera etapa. Però els Evangelis no són ni volen ser biografies del Jesús-palestí, sinó l’anunci de la bona notícia del Jesús real (Marc 1,1).

D’acord amb això, cal dir que segurament les paraules de Jesús que sovint llegim en els Evangelis no van ser pronunciades directament pel Jesús-palestí, sinó que expressen l’acció de Jesús-ressuscitat, experimentat i visibilitzat en la comunitat cristiana.