Introducció a L’Evangeli de Marc.
La majoria
de Biblistes actuals tenen assumit que
l’Evangeli de Marc és el primer i més
antic dels Evangelis. Seria dels
voltants de l’any 70. Amb ell s’inicia el nou gènere literari, anomenat: “Evangeli”.
És el més
curt dels 4 Evangelis canònics. Té només
16 capítols. (Mateu en té 28, Lluc 24 i Joan 21).
No té Relats d’Infantesa, com Mateu i Lluc, ni
Relats d’Aparicions de Jesús Ressuscitat,
com els altres tres. Però connecta
amb la Història passada de tota la Humanitat a través de la figura del
“Precursor”, i amb la Història
següent a través de la Comunitat
cristiana.
Del Precursor, Joan Baptista, en
rebrà el “baptisme”, que assenyala la seva identitat
social.
Però aquesta “identitat social” vindrà “ampliada”
en la Comunitat Humana quan “acull” les
paraules del Pare: “Tu
ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Marc 1,11).
És un Evangeli “obert”.
Això vol dir que porta el Lector a posar-hi
un “acabament” des de pròpia
experiència.
Aquest fet de no tenir un “acabament propi” va provocar que, molt aviat, algú es
permetés la llibertat d’afegir-li un
“acabament prestat” a partir del que
diuen els Evangelis de Mateu i de Lluc. Versets
finals, des del 9.
L’original inacabat de Marc té un “final” certament sorprenent...
Parlant de les dones que havien anat al sepulcre per ungir el cos de Jesús, diu:
“Elles
sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren
res a ningú, perquè tenien por” (Marc 16,8)
Aquest “final obert” ha portat alguns Comentaristes a pensar que l’Evangeli de Marc hauria estat escrit com
a Lectura introductòria en les Celebracions Baptismals de les primeres
Comunitats (“d’adults”).
Els qui rebien el Baptisme es cobrien amb un “llençol” (com en la sepultura de Jesús. Marc 15,46) i, en sortir de
la piscina, eren revestits amb una túnica blanca, com el “jove del
sepulcre” (Marc 16,5).
En l’Evangeli,
ja havia estat “presentat” aquest “Jove
del sepulcre” com a “seguidor de Jesús”,
precisament després de dir que, dels 12, “tots l’havien abandonat, i
fugit” (Marc 16,14s).
Com l’Evangeli de Joan parla del “deixeble que Jesús estimava” (Joan 19,26), també l’Evangeli de Marc parla d’aquest “jove amb túnica blanca”. Els dos “previsualitzen” la futura “Comunitat Cristina”,
destinada a ser el “lloc” on “veure”
el Ressuscitat.
La Comunitat cristiana és la “comunitat”
dels que han fet de la “seva vida” una vida
donada (i compartida) (“Resurrecció”).
Cal llegir l’Evangeli
de Marc “emmarcant-lo” dintre l’una gran “pregunta”
que sobrevola tot el relat: Qui
sóc, jo? És a dir: Qui és, “Jesús”? O millor encara: Qui
som, els Humans?
Encara que, d’alguna manera, aquesta pregunta
ja té resposta en el títol (“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies,
Fill de Déu”. Marc 1,1),
aquest mateix “títol” ja suggereix, amb l’expressió “Comença l’Evangeli...”, que es tracta d’una cosa que s’anirà realitzant
progressivament. Si “comença”, vol dir que no està “acabada” sinó que s’ha d’anar fent...
El primer
que ajuda en aquest “anar fent” és el “Precursor”,
Joan Baptista. Però també ell ja adverteix que “Jesús” és una “novetat”: “Després de mi ve el qui és més fort que jo,
i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies.
Jo us he batejat amb aigua, però ell us
batejarà amb l’Esperit Sant” (Marc 1,7).
Aquesta “novetat de Jesús” provoca la gran pregunta: Qui és Jesús? Per respondre-la bé, el mateix Evangeli ens invita a
formular-la d’una altra manera: Qui és l’Home? O, Qui
som els Humans? O potser millor: Com
esdevenim humanament “Adults”?
L’Evangeli
vol presentar-nos Jesús, amb les
seves paraules i, sobretot, amb les
seves obres.
Amb llenguatge actual podríem parlar del “procés d’Humanització”.
El punt de partença d’aquest “procés” no és la “Infantesa de Jesús” (com en els Evangelis de Mateu i de Lluc) sinó les situacions límit i les situacions d’inhumanitat” que Jesús, com Home adult, “soluciona”. No hi hem de veure “miracles”. Els miracles només poder ser “obra de Déu”. En canvi Jesús vol moure’ns a “solucionar-ho nosaltres, imitant-lo a ell com a “home”.
Tampoc el punt d’arribada serà
simplement “l’Home Adult, sinó l’Home adult que, acollint
la invitació de Déu, esdevé “Fill seu
Estimat”.
És per això que el procés d’Humanització
serà necessàriament “lent”. Perquè el “terme” és molt “alt, i perquè ha de ser
també resposta lliure de cadascú.
La trobada amb Jesús, l’Home adult, provoca la “pregunta” de què hem
parlat.
Davant la perillosa tempestat, els
deixebles recorren a Jesús, i es pregunten: Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen? (Marc 4,41).
Al bell mig
de l’Evangeli, Marc tornarà a posar aquesta pregunta en llavis del mateix Jesús,
i dirigida als seus deixebles:
—Qui
diu la gent que soc jo?
Ells li
respongueren: Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres,
algun dels profetes.
Llavors els preguntà: I vosaltres, qui dieu que soc?
Pere li respon: Tu ets
el Messies.
Però ell els prohibí severament que ho diguessin a
ningú.
Sorprenent! Els deixebles, per boca de Simó Pere, responen “correctament” la pregunta que els ha fet Jesús... Però
Jesús els prohibeix severament de dir-ho
a ningú (Marc 8,27).
Per què?
Al llarg de tot l’Evangeli, Marc ens anirà mostrant que la “resposta de Pere”, tot i ser “correcta”, és insuficient. Per això Jesús els prohibeix de dir-ho a ningú. És una “resposta” per quan som encara “petits”. Però tots estem cridats a ser “adults”.
L’home adult necessita respostes
adultes que l’impliquin també a ell.
Diríem que, per naixement, Jesús és el “Messies
d’Israel”, com van anunciar el profeta
Isaïes, el Precursor Joan, i va
repetir Pere.
Però els Humans no ens quedem en allò que “comencem” quan naixem. Som “cridats”
a esdevenir “fills de Déu”, com anuncia la Veu que va sentir Jesús
en el Baptisme: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en
tu m’he complagut (Marc 1,11).
Aquestes paraules són dites per a tots els Humans.
En l’Evangeli de Marc, Jesús és presentat “ja adult”.
Per això, el simple contacte amb ell, porta a superar la petitesa inicial, amb de les seves moltes limitacions.
Per això, quasi la meitat dels “relats” de l’Evangeli
de Marc són “curacions”. O millor: accions “salvadores”: alliberar d’esperits malignes (Marc 1,23) de febre (1,30) de lepra (1,40),de paràlisi (2,3),
d’impuresa legal ((2,14), d’obligacions “legals” (2,19), de “tempestats”
(4,39) de la “mort” (5,42), de sordesa i mudesa (7,32ss), de ceguesa (8,22ss)... Jesús no fa
“miracles”, sinó que ens acompanya per a ser adults en Humanitat.
Jesús, nascut “israelita”, supera el marc del “seu poble” per esdevenir “primogènit de la Humanitat adulta”, estimada de Déu, el Pare.
Aquesta és la identitat de Jesús i la identitat a què estem
cridats tots els Humans.
Però “Déu” és AMOR.
I L’AMOR només viu i s’experimenta en la vida
donada i compatida.
I això és el que ens vol mostrar l’Evangeli de Marc en la
persona real i concreta de “Jesús”.
En ell veiem el pas de vida tinguda
a vida donada i compartida.
El primer “testimoni” d’aquesta “identitat manifestada” el donarà el Centurió romà “veient la manera com havia mort Jesús”.
“El centurió,
que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: —És
veritat: aquest home era Fill de Déu” (Marc 15,38).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada