diumenge, 22 de novembre del 2026

Introducció a l'Evangeli de Marc

 Introducció a L’Evangeli de Marc. 

La majoria de Biblistes actuals tenen assumit que l’Evangeli de Marc és el primer i més antic dels Evangelis. Seria dels voltants de l’any 70. Amb ell s’inicia el nou gènere literari, anomenat: “Evangeli”.

És el més curt dels 4 Evangelis canònics. Té només 16 capítols. (Mateu en té 28, Lluc 24 i Joan 21).

No té Relats d’Infantesa, com Mateu i Lluc, ni Relats d’Aparicions de Jesús Ressuscitat, com els altres tres. Però connecta amb la Història passada de tota la Humanitat a través de la figura del “Precursor”, i amb la Història següent a través de la Comunitat cristiana.
 
Del Precursor, Joan Baptista, en rebrà el “baptisme”, que assenyala la seva identitat social.
Però aquesta “identitat social” vindrà “ampliada” en la Comunitat Humana quan “acull” les paraules del Pare: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Marc 1,11).


És un Evangeli “obert”.
Això vol dir que porta el Lector a posar-hi un “acabament” des de pròpia experiència.
 
Aquest fet de no tenir un “acabament propi” va provocar que, molt aviat, algú es permetés la llibertat d’afegir-li un “acabament prestat” a partir del que diuen els Evangelis de Mateu i de Lluc. Versets finals, des del 9.

 

L’original inacabat de Marc té un “final” certament sorprenent... Parlant de les dones que havien anat al sepulcre per ungir el cos de Jesús, diu:  “Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por” (Marc 16,8)

 

Aquest “final obert” ha portat alguns Comentaristes a pensar que l’Evangeli de Marc hauria estat escrit com a Lectura introductòria en les Celebracions Baptismals de les primeres Comunitats (“d’adults”).
Els qui rebien el Baptisme es cobrien amb un “llençol” (com en la sepultura de Jesús. Marc 15,46) i, en sortir de la piscina, eren revestits amb una túnica blanca, com el “jove del sepulcre” (Marc 16,5).

 

En l’Evangeli, ja havia estat “presentat” aquest “Jove del sepulcre” com a “seguidor de Jesús”, precisament després de dir que, dels 12, “tots l’havien abandonat, i fugit” (Marc 16,14s).

 

Com l’Evangeli de Joan parla del “deixeble que Jesús estimava” (Joan 19,26), també l’Evangeli de Marc parla d’aquest “jove amb túnica blanca”. Els dos “previsualitzen” la futura “Comunitat Cristina”, destinada a ser el “lloc” on “veure” el Ressuscitat.
La Comunitat cristiana és la “comunitat” dels que han fet de la “seva vida” una vida donada (i compartida) (“Resurrecció”).

Cal llegir l’Evangeli de Marc “emmarcant-lo” dintre l’una gran “pregunta” que sobrevola tot el relat: Qui sóc, jo? És a dir: Qui és, “Jesús”? O millor encara: Qui som, els Humans?


Encara que, d’alguna manera, aquesta pregunta ja té resposta en el títol (“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. Marc 1,1), aquest mateix “títol” ja suggereix, amb l’expressió “Comença l’Evangeli...”, que es tracta d’una cosa que s’anirà realitzant progressivament. Si “comença”, vol dir que no està “acabada” sinó que s’ha d’anar fent...

El primer que ajuda en aquest “anar fent” és el “Precursor”, Joan Baptista. Però també ell ja adverteix que “Jesús” és una “novetat”: “Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant” (Marc 1,7).

Aquesta “novetat de Jesús” provoca la gran pregunta: Qui és Jesús? Per respondre-la bé, el mateix Evangeli ens invita a formular-la d’una altra manera: Qui és l’Home? O, Qui som els Humans? O potser millor: Com esdevenim humanament “Adults”?

 

L’Evangeli vol presentar-nos Jesús, amb les seves paraules i, sobretot, amb les seves obres.
Amb llenguatge actual podríem parlar del “procés d’Humanització”.

El punt de partença d’aquest “procés” no és la “Infantesa de Jesús” (com en els Evangelis de Mateu i de Lluc) sinó les situacions límit i les situacions d’inhumanitat” que Jesús, com Home adult, “soluciona”. No hi hem de veure “miracles”. Els miracles només poder ser “obra de Déu”. En canvi Jesús vol moure’ns a “solucionar-ho nosaltres, imitant-lo a ell com a “home”.

Tampoc el punt d’arribada serà simplement “l’Home Adult, sinó l’Home adult que, acollint la invitació de Déu, esdevé “Fill seu Estimat”.

 

És per això que el procés d’Humanització serà necessàriament “lent”. Perquè el “terme” és molt “alt, i perquè ha de ser també resposta lliure de cadascú.
 

La trobada amb Jesús, l’Home adult, provoca la “pregunta” de què hem parlat.
Davant la perillosa tempestat, els deixebles recorren a Jesús, i es pregunten:
Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen? (Marc 4,41).

Al bell mig de l’Evangeli, Marc tornarà a posar aquesta pregunta en llavis del mateix Jesús, i dirigida als seus deixebles:
 
—Qui diu la gent que soc jo?

Ells li respongueren: Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes.
 

Llavors els preguntà: I vosaltres, qui dieu que soc?
Pere li respon: Tu ets el Messies.
 

Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

 

Sorprenent! Els deixebles, per boca de Simó Pere, responen “correctament” la pregunta que els ha fet Jesús... Però Jesús els prohibeix severament de dir-ho a ningú (Marc 8,27).
Per què?

Al llarg de tot l’Evangeli, Marc ens anirà mostrant que la “resposta de Pere”, tot i ser “correcta”, és insuficient. Per això Jesús els prohibeix de dir-ho a ningú. És una “resposta” per quan som encara “petits”. Però tots estem cridats a ser “adults”.

L’home adult necessita respostes adultes que l’impliquin també a ell.

 Per això, en els Evangelis, Jesús no és només un “mestre” que ens “ensenya” a “ser adults”. Ell és un “company de viatge” que fa amb nosaltres el “nostre camí”. El “camí comporta passar de la “vida tinguda” a la “vida donada i compartida”.

Diríem que, per naixement, Jesús és el “Messies d’Israel”, com van anunciar el profeta Isaïes, el Precursor Joan, i va repetir Pere.
Però els Humans no ens quedem en allò que “comencem” quan naixem. Som “cridats” a esdevenir “fills de Déu”, com anuncia la Veu que va sentir Jesús en el Baptisme:
Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut (Marc 1,11).

Aquestes paraules són dites per a tots els Humans.

En l’Evangeli de Marc, Jesús és presentat “ja adult”.
Per això, el simple contacte amb ell, porta a superar la petitesa inicial, amb de les seves moltes limitacions.

 
Per això, quasi la meitat dels “relats” de l’Evangeli de Marc són “curacions”. O millor: accions “salvadores”: alliberar d’esperits malignes (Marc 1,23) de febre (1,30) de lepra (1,40),de paràlisi (2,3), d’impuresa legal ((2,14), d’obligacions “legals” (2,19), de “tempestats” (4,39) de la “mort” (5,42), de sordesa i mudesa (7,32ss), de ceguesa (8,22ss)... Jesús no fa “miracles”, sinó que ens acompanya per a ser adults en Humanitat.

Jesús, nascut “israelita”, supera el marc del “seu poble” per esdevenir “primogènit de la Humanitat adulta”, estimada de Déu, el Pare.

Aquesta és la identitat de Jesús i la identitat a què estem cridats tots els Humans.


Però “Déu” és AMOR.
I L’AMOR només viu i s’experimenta en la vida donada i compatida.

I això és el que ens vol mostrar l’Evangeli de Marc en la persona real i concreta de “Jesús”. En ell veiem el pas de vida tinguda a vida donada i compartida.

El primer “testimoni” d’aquesta “identitat manifestada” el donarà el Centurió romà “veient la manera com havia mort Jesús”.

“El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: —És veritat: aquest home era Fill de Déu” (Marc 15,38).

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada